Viquinotícies entrevista a Cristina Canoura, periodista i escriptora: diferència entre les revisions

{{WNIQ|Viquinotícies}} '''¿Com neix la idea de fer un llibre de difusió científica' 'Els'Los invencibles''? '''

Des de 1992 i fins a 2009 vaig ser periodista primer i editora després de la secció Salut, Ciència i Ambient dedel l'Setmanarisetmanari {{w|es:Búsqueda (semaniariosemanario)|''Búsqueda''}}, un mitjà de comunicació pioner en el tractament d'aquests temes.

Durant aquests anys, vaig estudiar molt i em vaig informar per entrevistar desenes dels millors científics i científiques de l'Uruguai i també de l'exterior. El 2008, l'editorial Santillana em va proposar fer un llibre amb aquest valuós patrimoni. SeleccionaVaig seleccionar els temes i vaig tornar a les fonts en cada capítol. El meu objectiu era explicar la ciència ja fos des dels propis artífexs dels fets com des delsde els i les que es van beneficiar d'ells. Així va néixer el llibre " '' ElsLos invencibles ''", amb dues edicions, la qual cosa és un rècord per a un llibre d'aquest tipus i va merèixer un Premi Bartolomé Hidalgo en l'àrea científica. Només em queda un exemplar, l'editorial avui {{w|Penguin Random House Grupo Editorial|Penguin Random House}}, tampoc té estoc, així que hauré de sortir a comprar per Internet els que queden per fer-me d'alguns exemplars.

Les pàgines en paper dedel l'setmanari, on van ser publicades les notes originals que van donar naixement a Els''Los invencibles'', les vaig donar enquadernades a la [[w:es:Academia Nacional de Medicina|Academia Nacional de Medicina]]. Allà hi ha la història de 17 anys.

{{WNIQ|Viquinotícies}} '''¿I la biografia' 'Qui'¿Quién éses aquestaesa donamujer?'' '' ''

La protagonista {{w|Laura Canoura}}, és la meva germana ella va voler que fos jo qui escrivís aquesta història, a proposta de l'editor Federico Lemos. Va ser una aposta difícil, on vaig haver de posar a prova la meva rigorositat com a periodista perquè no aflorés la subjectivitat de l'afecte, amor i admiració de germana. És un bell "llibre objecte", com se sol dir. No va ser concebut perquè fos un ''superventassupervendes'' ({{w|best-seller}}) sinó com un llibre de consulta permanent sobre una referent de la [[w:es:Música delde Uruguay| música uruguaiana]], capaç de desafiar el pas de eldel temps.

Des de març de l'any 2020, el taller de literatura en el qual participo i integrat per 15 dones, totes majors de 60 anys i dirigit per la professora Silvia Viroga, em va suggerir llegir en veu alta per a tot el grup . A poc a poc es van anar sumant amigues d'amigues, unes quantes octogenàries i avui som més de quaranta. ÚsFaig servir un mètode rudimentari: va gravargravo en xarxes socials i ell'envio va enviar a elal grup aal què he anomenat '' La collapandilla lectora ''. De març a desembre vam llegir 12 obres, des de {{w|Italo Calvino}} fins a les uruguaianes [[w:es:Ana Arjona|Ana Arjona]] i Inés Bortagaray. Incloem a Irene Nemirovsky, Phillippe Claudel, David Foenkinos, Laetitia Colombani, Annete Hess, Carmen Martín Gaite.

Ens prenem uns dies de descans i el proper dilluns 25 de gener reprenem l'experiència. Arrenquem amb "La societat literària dedel l'pastís de pela de patata de Guernsey" de {{w | Mary Ann Shaffer}}. Seguirem amb "Els errants" d'Olga Tockarzuk, "Les vencedores", de Laetitia Colombani i "La vida mentidera dels adults" de {{w|Elena Ferrante}}.

Crec que aquest ha estat el meu millor projecte dels últims temps. I que ha permès, ala meumi i a elal grup, transitar la incertesa de la {{w |Pandèmia de Pandemia_de_COVIDCOVID-19 | pandèmia}}, amb la serenitat que dóna la lectura d'un bon llibre.

Em va permetre confirmar una cosa que ja percebia: qui no s'apropia de les noves tecnologies perd una part important dedel l'món i de la realitat. Em meravella que persones de més de 80 anys siguin capaços d'adoptar nous desafiaments, passar de eldel telèfon fix a leal {{w|telèfon mòbil}}, fer servir Internet i xarxes socials. No precisen massa estímuls externs. No volen quedar-se fora dels avanços. En aquest sentit, el {{w|Pla Ceibal|Pla Ibirapita}} va ser rector i un gran impuls per als adults grans.