Viquinotícies entrevista a Antonio Scuro, fotògraf i fotoperiodista: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Estadio_José_Nasazzi_hincha.jpg|thumb|left|{{w|}}Antonio Scuro<br />InflaAficionat a la pista de eldel {{w|Club Atlético Bella Vista}} en 2020.]]

Viquinotícies entrevista a Antonio Scuro, fotògraf i fotoperiodista uruguaià. «Chuky» Scuro té més de 34 anys dedicats a l'àrea d'imatge, va treballar en els mitjans més destacats del seu país i es va especialitzar en fotografia esportiva. El 2015 les seves fotografies van arribar a {{w|Beijing}} en la mostra intitulada «ImatgesImágenes dedel l'UruguaiUruguay» al Festival d'Arts Trobada a Beijing organitzada el Ministeri de Cultura i Turisme de la {{w|Xina}}.

Quan tenia 10 anys, els meus pares em reglarvan regalar per als {{w|Reis Mags}} una càmera de fotografia. I així va ser el meu inici quan era gurí, vaig començar a fer fotos de la família i parents. ElLa meumeva primerprimera foto va ser a la meva mare a la font de la {{w|Plaza Constitución (Montevideo)|PlaçaPlaza MatriuMatriz}}. Després d'adolescent em vaig comprar una càmera russa {{w|Zenit (càmera)|Zenit}} de 35 mil·límetres. El 1986 una mica per casualitat i amistats entro a treballar en un setmanari ''El Popular'', en el suplement per a joves anomenat Anem''Vamos''. Vaig començar cobrint els primers recitals de música de {{w|Rod Stewart}}, {{w|UB40}}, entre altres bandes. Albirava que m'anava a dedicar a la fotografia, treballava d'administratiu en una empresa nord-americana, però el que jo sentia per la fotografia era més fort.

Vaig fer un curs de pel·lícula en blanc i negre a Foto Club Uruguaià. Però sóc {{w|Autoaprenentatge|autodidacta}}, perquè no hi ha llibre per ser fotoperiodista, hi ha diferents referents i un va veient com treballen altres companys, els que tenien més experiència. Perquè a de fins dels 80 no existia Internetinternet, no es podia veure el treball d'altres fotògrafs. Jo vaig conèixer el treball dedel l'brasiler {{w|Sebastião Salgado|Sebastià Salgado}} perquè em vaig comprar un llibre. Avui un entra a internet, veu fotografies de Salgado i de centenars de fotògrafs. La fotografia és al que sempre em dediqui i així vaig conèixer a grans referents com Leo Barizzoni, Óscar Bonilla, Mario Marotta i Luis Alonso.

El 1990 va entrarentro a treballar en una revista esportiva «Uruguai''Uruguay Sport''» que després va passar a ser «''La República Sport''». El 1992 em criden del diari ''[[w:es:El Día (Uruguay)|El Día]]'', va ser el primer diari en digitalitzar les imatges el 1992, una persona escanejava en negatiu. El 1993 va entrarentro a treballar al diari ''[[w:es:La Mañana (Uruguay)|La Mañana]]''; em diuencriden després del diari ''[[w:es:La República (Uruguay)|La República]]'' des de 1995 a l'any 2000. En aquest any hi ha un punt d'inflexió, treballava amb pel·lícula analògica, calia tornar, revelar, copiar-les, esperar, assecar-les, és molt de temps.

En 2000 em compro una Fujifilm [[w:es:FinePix S1 Pro|FinePix S1 Pro]], aquí va ser el dia i la nit. El salt el vaig trobardonar amb aquesta càmera fotogràfica amb la qual passava les fotografies a l'ordinador. La part de laboratori no agradava molt, lael feinatreball dedel l'laboratorista era a quèque li abandoneudonaves 2 o 3 rotllos de fotos, s'ocupava de revelar i copiar-los. Un podria estar a la banda per demanar-li tal enquadrament. Però ara amb l'ordinador és diferent. Aquest mateix any treballava al setmanari Temps''Tiempo dedel el MónMundo'', la família Franzini em cridencrida novament per a la reobertura dde ''El Dia'' en forma de setmanari, va durar menys d'un any. Ja tenia la càmera digital i treballava per a la ''Revista MàrquetingMercadeo de d'ADM'' i la ''Revista dedel l'SindicatSindicato MèdicMédico dde Uruguay''Uruguai. Em crida després l'amo de la revista ''[[w:es:Caras y Caretas (2001)|Caras y Caretas]]'' i en 2003 vavaig entrar a ''[[w:es:Últimas Noticias (Uruguay)|Últimas Noticias]]'' cobrint la campanya dedel l'candidat {{w|Tabaré Vásquez}} juntament amb liel periodista AlvaroÁlvaro Alfonso. També treballava per a l'empresa Tenfield fent notes per als partits i campionats fins a 2020, que em vaig jubilar.

L'arribada de personalitats com {{w|Jaques Cirac}}, {{w|George Bush}}, {{w|Felipe González}}, {{w|José Luis Rodríguez Zapatero}}, {{w|José María Aznar}}, {{w|Mariano Rajoy}}, {{w|Chávez Fidel}}, {{w|Fidel Castro}}, entre d'altres. El 2015 vaig ser convidat pel Ministeri de Cultura i Turisme de la Xina i l'Ambaixada Uruguaiana a la Xina, i vaig viatjar per presentar una exposició de fotos, la mostra «ImatgesImágenes dedel l'UruguaiUruguay» al «Festival d'Arts Trobada a Beijing» (''Meet in Beijing arts Festival'').

Sí, van canviar substancialment des del 2000 en endavant que vaig començar a fer fotos digitalment, començo a treballar per Internetinternet, fins a no vaig copiar més una foto. Era tot digital, i si bé ara hi ha una ona de gent que treu fotografies analògiques, no és una cosa que a mi em passi pel cap. Hi ha un abans i un després entre la {{w|fotografia analògica}} i la {{w|fotografia digital}}, per temps, per tot. AAl l'començament no era el mateix el color que s'aconseguia amb lesels rotllos de pel·lícules, però va evolucionar. Abans erem 6 o 7 fotògrafs, un per cada mitjà, avui és ple perquè les ràdios esportives tétenen les seves pròpies pàgines digitals, els propis quadres de futbol tenen lael sevaseu fotògraf per lales sevaseves xarxes socials, i els {{w|telèfons mòbil|telèfons mòbils}}.

Fa temps que trec fotografies per a un col·legi, dono xerrades i tallers a estudiants de cinquè d'{{w|educació primària}} fins a l'últim any d'{{w|educació secundària}}. També estic digitalitzant tot el meu treball, materials guardats, negatius que escaneig, fotos de per exemple {{w|Elton John}} tocant el piano quan va venir a Uruguai. Amb materials que ja ni em recordava de futbol i básquetbal. RevivivendoRevivint el meu passat, que em va fer molt feliç en un treball que vaig triar de nen fins trobar-me treballant en les redaccions.