Estudiants xilens protesten per a demanar reformes a l'educació

No hi ha versions revisades d'aquesta pàgina i, per tant, pot no haver estat comprovada la seva qualitat segons els estàndards.

31 de maig del 2006, Xile

Carabiners enfront de la Universitat de Xile durant les protestes escolars xilenes de 2006.

Aquest dimarts (30) va ser convocat un atur nacional estudiantil a Xile, per a unir-se a la sèrie de protestes iniciades el mes passat per estudiants de secundària en la capital Santiago, conegudes de manera informal com Rebel·lió dels pingüins (en al·lusió als uniformes dels estudiants, les peces dels quals són grisos, negres i blanques), que estan en desacord amb l'anunci d'una sèrie de mesures que inclouen l'alça en el cobrament de Prova de Selecció Universitària (PSU), així com la reducció en la gratuïtat del transport per als alumnes. Les manifestacions es van perllongar per diverses setmanes sense arribar a cap acord.

Segons l'Asamblea Coordinadora de Estudiantes Secundarios (ACES), més de 250 establiments educatius van paralitzar les seves activitats el dimarts, als quals es van sumar la Universitat de Xile i la Universitat de Santiago. A primera hora de la tarda les negociacions es van iniciar entre el Ministre d'Educació, Martín Zilic, i dirigents estudiantils en la Biblioteca Nacional de Santiago. Hores abans, la presidenta Michelle Bachelet havia convocat a part del seu gabinet ministerial en el Palau de La Moneda. Bachelet va reconèixer que era necessària "una nova reforma educativa".

No obstant això, les manifestacions es van tornar violentes per les accions de la Policia de Carabiners, que van llançar gasos lacrimògens per a dispersar la marxa, fins i tot cap a la Biblioteca Nacional, on es desenvolupava la reunió del govern amb els estudiants. La televisió va mostrar als policies arrestant estudiants de col·legi que esperaven el bus i en la comuna de Maipú, Libio Saavedra, camàra d'un canal de televisió regional, va ser patejat per 20 policies. Els mitjans també van informar d'altres agressions. Encara que Felipe Harboe, sotssecretari de l'Interior, havia dit el dimarts (30) que rebutjava els atacs i que havia sol·licitat una investigació interna en el departament de Carabiners, Víctor Barrueto, intendent de Santiago, va dir que no anava a suportar interrupcions de tràfic, justificant així la manera d'actuar dels uniformats.

"Per què agredeixen a aquests nens, que són menors d'edat?", va dir Adriana Arzola, professora i mare d'una estudianta. Rodrigo Figueroa, estudianta de 17 anys, va comentar: "l'única cosa que fa el govern és llençar bombes [lacrimògenes]", mentre altre estudiant, Andrés, va ressaltar el seu desig que "la passada (escolar) i la PSU siguin gratis, que l'educació sigui igualitària". A més d'això, els estudiants reclamen el millorament de la qualitat de l'educació xilena, la derogació de la Llei Orgànica Constitucional d'Ensenyament, promulgada un dia abans de la dimissió d'Augusto Pinochet, i l'estudi i la reformulació de la Jornada Escolar Completa (JEC).

El dimecres (31) Osvaldo Jara, director de l'esquadró anti-motins de la Policia Militaritzada de Xile (Policia de Carabiners), va ser retirat del seu càrrec per la reacció dels seus homes davant les manifestacions. La presidenta Bachelet va declarar: "hem manifestat la nostra indignació pels fets esdevinguts, tant amb els periodistes i camarógrafos, com amb estudiants que han sofert un excés, un abús, una violència repudiable i injustificable. Volem que els nostres carabiners protegeixin la seguretat, però no acceptarem fets repudiables com els quals han estat vists per tots els xilens en el dia d'ahir". Jara va ser substituït per José Bernales.