Desenes de milers de persones es manifesten a Bilbao en defensa de la llibertat i en repulsa del darrer atemptat mortal d'ETA d'ahir divendres: diferència entre les revisions

'''{{Crèdit|20 de juny del 2009'''|Bilbao, País Basc}}

Milers de manifestants, 80.000 segons fonts oficials, han recorregut els carrers de la capital d'{{w|Euskadi}} sota el lema ''Per la llibertat. Eta No. Askatasuna'' en una manifestació organitzada per l'Eusko Jaurlaritza/Govern Basc. En finalitzar la marxa pels carrers de {{w|Bilbao}} el lehendakari, {{w|Patxi López}}, ha llegit un comunicat en què ha tornat a condemnar l'atemptat en què va morir {{w|Eduardo Puelles}}, màxim dirigent de la lluita antiterrorista al País Basc que havia empresonat prop de 70 etarres durant la seva carrera.

Poc després de la finalització de la marxa multitudinària s'ha fet l'enterrament de Puelles a la localitat d'{{w|Arrigorriaga}}, poble on residia amb la seva dona i els seus dos fills. Aquest últim adéu al policia nacional espanyol ha comptat amb l'assistència de milers de persones que han volgut acomiadar-lo i donar el condol a la seva família.

=== La desaparició del militant abertzale Jon Anza podria haver sigutestat el motiu de l'atemptat ===

Tan bon punt es produí l'atemptat, diverses fonts de l'esquerra abertzale han relacionat aquest atemptat com una possible resposta amb la màxima duresa de la banda terrorista a la desaparició, ara fa dos mesos, d'un refugiat basc militant de l'esquerra abertzale, {{w|Jon Anza}}.

ETA feia temps que no cometia un atemptat tan selectiu i de tanta magnitud, fet que ha sorprès. N'hi ha qui el relaciona amb la desaparició de Jon Anza. En efecte, fonts de l'esquerra independentista creuen que podria ser la resposta a la desaparició i assassinat hipotètic del refugiat basc Jon Anza. Anza va desaparèixer el 18 d'abril passat i entre l'esquerra abertzale s'ha estès la idea que hauria sigut segrestat i assassinat a l'estil de les accions dels GAL creades pel govern d'Espanya ara fa anys. Així doncs, atemptant contra el que era un dels principals dirigents de la lluita contra ETA el grup basc estaria retornant amb la màxima duresa i concreció el que creu que és un segrest i desaparició, per part dels aparells de l'estat espanyol, d'un dels seus militants.