Discussió:Portada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎La dansa: secció nova
Línia 72:
 
Si algú està interessat i en sap, es podria dedicar a elaborar una plantilla de economia i col·locar-la a la portada. A Viquinotícies en castellà ja ho han fet i crec que és de prou utilitat. [[Usuari:Xavier Dengra|Xavier Dengra]] 18:03, 13 maig 2009 (CEST)
 
== La dansa ==
 
'''L'origen'''
''
Hauríem de cercar el naixement de la dansa en la necessitat de l'home d'utilitzar el seu
cos per expressar alguna cosa i la carència repetitiva d'aquesta expressió crearia el
ritme, i el conjunt esdevindria dansa.''--[[Usuari:VELOLU|VELOLU]] ([[Usuari Discussió:VELOLU|discussió]]) 21:46, 16 nov 2012 (CET)--[[Usuari:VELOLU|VELOLU]] ([[Usuari Discussió:VELOLU|discussió]]) 21:46, 16 nov 2012 (CET)
# Element de la llista numerada
== Text d'encapçalament ==
<gallery>
Fitxer:Example.jpg|Peu1
Fitxer:Example.jpg|Peu2
{| class="wikitable sortable"
|-
! Text de capçalera !! Text de capçalera !! Text de capçalera
|-
| Text de cel·la || Text de cel·la || Text de cel·la
|-
| Text de cel·la || Text de cel·la || Text de cel·la
|-
| Text de cel·la || Text de cel·la || Text de cel·la
|}
</gallery>
Els gravats de les pedres de fa 12, 10 o 8 mil anys ens permeten intuir com l'home del
Paleolític ja havia fet ús de la dansa.
Gravats de Cògul
La descoberta de les pintures rupestres prehistòriques de
Cogul, a Lleida, l'any 1908, mostren una escena que des del
primer moment va ser interpretada com una dansa.
 
Així doncs la dansa forma part de la cultura d'un poble i és una
de les maneres d'expressar-la. cantar i ballar són manifestacions primàries de la
pròpia identitat.
 
En les societats primitives, la música i la dansa tenien significats
màgics i pertanyien al ritu litúrgic.
 
A Grècia i a Roma les danses formaven part de les situacions dramàtiques.
 
 
 
L'Edat Mitjana
 
Durant l'Edat Mitjana foren especialment importants a Occident les danses religioses.
Algunes danses populars eren executades a les esglésies; n'hi havia de reservades a
la clerecia.
 
Els únics exemples musicals de danses eclesiàstiques són el Llibre Vermell de
Montserrat, on hi ha cants i danses gravades dels peregrins amb notacions del s. XIV.
 
El Llibre Vermell de Montserrat és un manuscrit dels ss. XIV-XVI, en llatí i en català,
relligat amb cobertes vermelles, escrit i conservat a Montserrat.
 
Llibre Vermell de Montserrat
 
És d'interès històric, conté rituals, pregaries, lletanies, calendari,
mapes... Conté, a més a més, nou cants. L'aspecte coreogràfic
dels seus cinc balls rodons és de gran importància per a la història
de la dansa religiosa.
 
El cant i les danses ocupen només 8 dels 137 folis que té el manuscrit. Les danses del
Llibre Vermell són un punt històric de partida d'una tradició de dansa que només
podíem intuir en el gravat de pedres mil anys abans de la nostra era.
Danses Medievals del Llibre Vermell de Montserrat
 
 
 
Les danses religioses
 
La dansa popular segueix la trajectòria dels esdeveniments històrics al nostre país així
doncs la trobem en tres espais que generen activitat i vivència: les esglésies, els
palaus i les places.
 
Quan ens hem referit al Llibre Vermell hem constatat la importància de la dansa
popular en la temàtica religiosa, però hem de considerar encara una altra presencia del
ball en el fet religiós de l'Edat Mitjana : la dansa com a expressió litúrgica i de
dramatització.
Danses del Roser
La necessitat de fer arribar als fidels els textos sagrats i els fets cabdals de la vida
cristiana havien fet néixer una nova catequesi: el drama litúrgic, en el qual sacerdots i
laics intervenen en quadres i representacions en què la dansa s'hi fa present
recuperant l'antic paper pedagògic que havia tingut entre els grecs.
 
Som a l'origen de les primeres representacions teatrals a Catalunya fetes inicialment
en les esglésies romàniques i després en les gòtiques. Així les processons, els
"contrapassos" i els quadres plàstics o "moixigangues", al costat dels "virolais" i els
"goijos" constitueixen el més important bloc de dansa que, en ser foragitat de les
esglésies, passarà als atris i claustres i després a les places, per esdevenir la base de
la dansa catalana medieval.
 
Les danses cerimonials
 
Al costat d'aquesta utilització religiosa de la dansa, també la societat civil que
s'organitza troba en el ball formes d'estructuració, de selecció i solemnització dels seus
rituals, que ben aviat aniran adquirint entitat i difusió.
La Morisca
La dansa cerimonial adquireix major excel·lència en les ocasions en què es balla com
a lluïment o bé quan la dansa serveix com element de selecció o de tria. Esmentaríem
com exemples notables l'elegància d'una "Morisca" de Gerri de la Sal, o
La Dansa de Castellterçol, La Gala de Campdevànol...
 
Aquestes danses cerimonials són les que han gaudit d'una major
continuïtat i de més gran difusió, per tot això aquests balls s'han convertit en model de
la dansa catalana tradicional.
 
Les danses festives
 
Quan la funció social de moltes danses s'ha perdut en el record, però el poble manté la
tradició de ballar-les, apareix un nou tipus de ball com expressió de festa.
 
La Patum de Berga
 
És el cas de manifestacions tan arrelades com: La Patum de Berga, Els cavallets de
San Feliu de Pallarols, Les Danses de Vilanova, i tantes d'altres que es ballen encara
en molts indrets de Catalunya.
 
El contrapàs i la sardana
 
El Contrapàs és considerat com l'expressió cabdal i més antiga del ball popular català;
el Contrapàs acabava amb una sardana curta.
 
El Contrapàs
 
La sardana és una dansa viva. Les primeres referències de la sardana surten com un
afegit a les ballades del "contrapàs" que poc a poc anirà prenen consistència fins a
convertir-se en una dansa popular més, que facilitava la participació i l'esbarjo de la
gent que era a la plaça i que potser gosava més d'afegir-se a la "sardana" que no pas
al "contrapàs".
Sardana
Aquesta seria l'anomenada "sardana curta" per diferenciar-la de la "llarga"
que apareix més tard.
 
La sardana és encara la dansa més representativa del nostre país, que omple de
música i de balls les festes i les places dels nostres pobles i és la única manifestació
de dansa que avui podem anomenar encara com a tradicional i popular.
 
De la tradició a l'espectacle
 
En aproximar-nos a la trajectòria de la dansa popular a Catalunya hem d'apreciar en tot
el seu valor la tasca pacient, exemplar i poc reconeguda d'una colla de persones i
grups del nostre país, molts en l'anonimat, que han aconseguit recollir tonades, danses ,
músiques... del nostre folklore que qui sap si no les hauríem perdut definitivament.
 
Les danses populars que havien estat expressió de festa, de comunicació i d'animació
de les societats rurals van esdevenir danses de la tradició , cada vegada menys
emprades pels carrers i per les places i cada vegada més presents en la reivindicació
cultural i en el recurs escènic, únic suport que queda a la dansa tradicional i al que es
deu, a casa nostra, la major part de la seva pervivència.
 
Les danses tradicionals dels Països Catalans han estat la font d'inspiració de molts
directors i coreògrafs de tot catalunya per poder transmetre durant molts anys a totes
les generacions els valors artístics i culturals del nostre folklore.
Rhode, Esbart Sarrià
A principis de segle van aparèixer els primers esbarts que van aconseguir la difusió de
les nostres danses. D'aleshores ençà són incomptables els esbarts que s'han anat
constituint i amb ells s'ha aconseguit un moviment de dansa que aplega una gran
quantitat de persones.
 
La dansa popular conserva encara tot el seu sentit en aquelles manifestacions que els
diferents grups i esbarts mantenen en les poblacions d'origen de tants balls com la
nostra gent recorda encara i any darrera any assumeix el compromís de repetir per la
festa, per l'aplec, per carnestoltes, per la fira...i en aquest sentit cal constar la reeixida
d'un interès general per potenciar una colla de ballades que conserven així, ni que sigui
d'una manera lúdica, les seves dues principals característiques: la popular per vivència
i la popular participativa.
Torna a la pàgina "Portada".