Viquinotícies entrevista a Javier Tairovich, periodista i productor: diferència entre les revisions

Viquinotícies entrevista a Javier Tairovich, periodistperiodista, productor, cronista, escriptor i locutor {{w|uruguai}}à.

La pandèmia ens va canviar a tots i va ensenyar-nos molt també a nosaltres els periodistes i ''comunicadors''. Les ràdios uruguaianes compleixen un paper fonamental en cadascuna de les comunitats i el medi al qual pertanyo ha estat vital en els esdeveniments de cadascuna de les ciutats del {{w|Departamentdepartament de Colonia|departament de Colònia}}. I en pandèmia no va ser l'excepció. Tractem de brindar la major i millor informació possible. Primer a través de trucades i vídeosvídeo trucades, principalment en els primers temps de pandèmia. Brindant informació veraç, precisa. Les autoritats estaven cada dia a disposició a fi de donar informacions oficials. Va ser tot estrany. No teníem informacions socials, no hi havia res per cobrir. Vam haver de enginyar-nos moltes vegades per aconseguir una notícia. Per sort, hi ha un equip gran de professionals que vam posar cap i estudiàvem cada dia a quin tema o on apuntar. Obvi que la pandèmia era i és el tema central, cada dia. L'audiència també és fonamental en això. Està pendent de la ràdio tot el dia. És increïble la gent. Hi ha escoltes que es desperten amb la Ràdio de l'Oest presa i se'n van a dormir escoltant la ràdio. Ens coneixen com si fossin familiars i un no té ni idea la dimensió de l'abast de les nostres paraules. És bonic. També donen piques per temes i denúncies que tractem de treure a la llum amb les paraules de les autoritats competents. La pandèmia, professionalment ens va alimentar a treballar d'una altra manera i també ens ha ensenyat en alguns aspectes.

Faig de tot, però m'agrada molt la producció. És la tasca amb la que més em sento còmode. De tota manera, el treball en un mitjà important com Ràdio[[w:es:Radio dedel l'OestOeste|Radio del Oeste]] i el seu multimèdia, em va donar la possibilitat de poder desenvolupar-me en diferents àrees com ho és l'audiovisual. Vaig aprendre a fer sortides a l'aire per a televisió i això em va obrir les portes a altres desafiaments com fer cobertures per a mitjans de {{w|Montevideo}} amb abast nacional. La ràdio és el meu cor. Des de nen dormia amb la ràdio encesa al costat del meu llit, em despertava escoltant qualsevol tipus de programa RàdioRadio setembreSeptiembre AM, entre d'altres ràdios. Avui és un somni personal poder desenvolupar aquesta bella tasca que és la comunicació en aquesta prestigiosa emissora que té més de 70 anys comunicat a tot el centre sud de país. Va ser la meva escola i vaig aprendre tot el que sé, aquí.

Sí. Les ràdios argentines. Vaig escoltar molt {{w|Radio Mitre}}, {{[[w:es:Radio 10|RàdioRadio 10}}]], la Xarxa[[w:es:Radio La Red|La Red]], etc. Crec que treballen molt bé i en certs aspectes m'agraden més que les uruguaianes. Són més dinàmiques.

Feia temps tenia ganes d'escriure un i a llegir el llibre del futbolista {{w|Diego Godín}}, em pregunti: Per què no escriure la història del futbolista més llorejat del {{w|futbol uruguaià}}? Això vaig fer. Coneixia Cristian Rodríguez des de nen, ho veia jugar a les pistes de {{W|Juan Lacaze}} i era un superdotat amb la pilota. Va arribar al professionalisme i va guanyar sobretoten peltot quepaís faen al paísque va jugar i en quan equip va participar. Al mig de l'any 2015 vaig anar a entrevistar-lo a la seva casa de camp en Juan Lacaze, i després de l'entrevista li vaig tirar la idea, i sense dubtar va dir: "sí, dóna-li per endavant". Mans a l'obra. Em vaig posar a treballar en buscar testimonis i històries a la ciutat, amics, familiars, ex-companys d'equips, mestres de l'escola. No em va quedar cap lloc per on va caminar ceba“el cebolla” per parlar i aconseguir testimonis. Després el projecte éses a lava intencióalentir per motius laborals i em va portar a parlar amb el periodista i escriptor {{w|César Bianchi}} perquè se sumi a la idea, i gràcies a ell, amb una feina molt bona i en conjunt vam poder treure a llum la història del futbolista més guanyador del futbol uruguaià, al menys fins que va sortir a llum l'obra. El llibre va ser presentat a finals de l'any 2019 al Palau[[w:es:Palacio Peñarol|Palacio Peñarol]] en on va participar el president (en aquells dies) de {{w|Club Atlético Peñarol}}, el dirigent esportiu i advocat Jorge Barrera. Va ser una cosa emocionant per a mi. Presentar el meu primer llibre, en un lloc tan emblemàtic i d'un futbolista professional que va transcendir fronteres. Va ser increïble, somiat. Rodríguez, la seva família i amics sempre estaven molt predisposats a col·laborar. Van ser hores i hores d'entrevistes, desgravacions, rescatar articles de premsa d'Uruguai.