Crimea: la població vota massivament a favor de la unió amb Rússia
19 de març del 2014, Ucraïna
Els electors de Crimea van ser convidats a votar a favor o a contra la Unió amb Rússia. Un 83,71 % van anar a les urnes, 96,6% dels quals van dir “sí” a aquesta proposta, o sigui un 80% dels electors inscrits. Després de la creació del nou govern ucraïnès, on un 19%, [1], dels seus membres pertanyen al partit neonazi anti-rus Svoboda, aquest darrer va posar fi a l'estatut del rus com a llengua oficial al país. Fins i tot va modificar la pertinença a de l'església ortodoxa ucraïnesa a un patriarcat dissident del de Moscou.
- 16 gen 2015: S'incendia una planta nuclear a Ucraïna
- 13 nov 2014: L'OTAN confirma l'entrada de tropes russes a Ucraïna
- 20 oct 2014: Intel·ligència alemanya apunta forces prorusses com a culpables de l'enderroc del vol MH17
- 24 jul 2014: Arriben als Països Baixos els primers avions amb els cossos de les víctimes de l'avió estavellat a Donetsk
- 23 jul 2014: Els prorussos lliuren als experts de Malàisia les caixes negres de l'avió estavellat
El govern ucraïnès, va considerar aquesta consulta com a il·legal. El Consell de Seguretat de l'ONU va condemnar el referèndum com a il·legítim per 13 vots a 1, seguint el punt de vista ucraïnès. Els Estats Units i la Unió Europea van seguir el controvertit govern de Kíev i van amenaçar Putin de sancions. Segons la premsa occidental, van destacar-se possibles irregularitats en el procés del vot. En canvi, uns quants polítics europeus, sobretot nacionalistes[2], estimen el resultat de la consultat com a indiscutible pel que fa l'adhesió de gairebé tot els electors a la proposta. Ahir, el president rus, Vladímir Putin, va firmar l'adhesió de Crimea a la Federació de Rússia i va pronunciar un discurs davant de les dues cambres del Parlament rus. Va acusar les països occidentals de protagonitzar el cop d'estat a Ucraïna i “i la deriva ultranacionalista de les noves autoritats ucraïneses.”
L'expresident de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, va aprovar la consultat i va declarar a la premsa que “Si Crimea havia estat transferida a Ucraïna segons les lleis soviètiques[3], sense preguntar-ho al poble, ara el mateix poble ha decidit corregir aquest error.”
- ↑ Un terç, segons Olivier Berruyer, declaracions a la cadena de televisió BFM TV.
- ↑ A França, el Front nacional, i diversos moviments de l'esquerra a Europa tals com el PSL belga, o el moviment periodístics sott.net o Agoravox.
- ↑ Sota la presidència de [[w:Nikita Khrusxov|]], l'any 1954.
Vegeu també
modifica- Referèndum de l'estatut de Crimea del 2014 a la Viquipèdia.
Fonts
modifica| Comparteix: | 
|
|
|
|
|
|
- (català) Natàlia Boronat Sí contundent de Crimea a la unió amb Rússia, El Punt Avui+, ed. comarques gironines, núm. 12002, p. 30, 17 de març del 2014.
- (català) Natàlia Boronat Crimea pitja l’accelerador, El Punt Avui+, ed. comarques gironines, núm. 12003, p. 32, 18 de març del 2014.
- (català) Natàlia Boronat Putin “esmena la història” i firma l’annexió de Crimea, comarques gironines, ed. El Punt Avui+, núm. 12004, p. 34, 19 de març del 2014.
- (francès) Olivier Berruyer Olivier Berruyer: Ukraine, un tiers du gouvernement composé de néo-nazis — BFM Business. 17 de març del 2014.
- (francès) Olivier Berruyer Olivier Berruyer: Le soutien des pays occidentaux au coup d'état ukrainien — BFM Business. 17 de març del 2014.