Obre el menú principal

Catalunya: és imminent la privatització d'Aigües Ter Llobregat?

El Ter

8 d'agost del 2012, Catalunya
Fa mesos que la Generalitat va iniciar l'intent de privatització d'Aigües Ter Llobregat, per 400 milions d'euros. Però la manca d'empreses interessades ha fet baixar el preu a 300 milions. TV3 explicava ahir en el TN vespre – i ho va repetint cada mitja hora al 324 – que el procés està a la recta final i que reportarà, a més dels 300 milions, 700 milions més per la concessió a 50 anys, que permetran eixugar l'endeutament de l'encara empresa pública.

Però realment és imminent la privatització? Cap empresa ha fet, públicament, un pas endavant decidit. Per què es llança aquest notícia quan les dificultats actuals per privatitzar serveis són evidents? Hi ha al darrere una intenció clara d'acostumar els catalans a la idea que no hi ha més remei que privatitzar, igual que han intentat -i intenten- convèncer que les retallades són inevitables i que el pacte fiscal és la solució i que si no, potser la independència.

Crear un estat d'opinió favorable – o no contrari – a la privatització de l'aigua que arriba a gairebé 5 milions de catalans és el pas previ per dir que l'encariment que suposarà és inevitable. Per apropar-nos al “cost real” i a Europa -el continent sempre es posa d'exemple quan hi hem de sortir perdent-. Com ja hem explicat, l'aigua s'apujarà un 30% de mitjana a causa de l'encariment del cànon d'Aigües Ter Llobregat, del 70%, a la majoria de municipis de la província de Barcelona. Però quan es privatitzi, això no serà res.

Cada vegada més caraModifica

Amb la privatització, les companyies públiques i ajuntaments que distribueixen l'aigua hauran de fer front a un encariment no del 70%, sinó del 119%, segons ha denunciat l'Àrea Metropolitana. Això d'entrada. Una bomba per a les malmeses butxaques municipals i, naturalment, dels ciutadans, mentre la concessionària obté beneficis, com passa a d'altres sectors.

Sovint les privatitzacions d'empreses públiques acaben sent perjudicials per als consumidors, ja que no redunden en una liberalització real del sector i no hi ha competència real entre empreses, que manté uns preus competitius. Privatitzar Aigües Ter Llobregat, que capta l'aigua dels rius i la porta als dipòsits municipals, suposarà donar la concessió a una empresa i ingressar uns diners – per tornar deute, no suposarà una millora de serveis –, però no permetrà més competència. Per tant, i al contrari del que hauria de ser una privatització, perjudicarà els ciutadans

El gran beneficiatModifica

Després cal veure com es fa el concurs de privatització. Com va publicar eldebat.cat a l'abril, hi ha un grup empresarial català interessat. És Comsa-Emte, empresa constructora i d'enginyeria propietat de la família Sumarroca. Una de les famílies empresarials catalanes més properes, si no la que més, a Jordi Pujol i família. Carles Sumarroca Coixet, president d'honor de Comsa-Emte i amic íntim de l'expresidentde la Generalitat, fou fundador de CDC, i la seva dona va ser sòcia de Marta Ferrussola a Hidroplant. Sumarroca també va ser soci de Tipel (de la família de Lluís Prenafeta), empresa on va treballar Artur Mas.



FontsModifica

Comparteix: